Un tastet de Lego Wedo i Scratch

No sé en què ens podem estar equivocant quan per donar atenció i afecte hem d'utilitzar un dinosaure de plàstic robotitzat amb un munt de "logaritmes que el fan evolucionar en el temps i reaccionen al tipus de contacte", un tal Pleo.

En canvi, he quedat sorprès (en el bon sentit de la paraula) per les unitats didàctiques desenvolupades amb el robot KIBO.

A l'ensenyament actual del futur li preocupa que l'alumne pensi per si mateix i integri els coneixements. Aquests són dos grans reptes clau. Amb els senzills i amens jocs que es proposaven amb el robot, m'ha semblat que aquests dos objectius es compleixen amb escreix.

Tot i que eren per nens de cinc anys, aquest tipus de reflexió a l'hora de preparar la classe s'hauria d'intenta generalitzar (i ara hauria de parlar del temps del que es disposa, però no ho faré).

El cas és que divendres passat la professora ens agrupà i ens demanà treballar amb Lego Wedo i fer una mica de programació Scratch. L'objectiu era crear un robot amb boca, fer-li una foto amb la boca oberta i una altra amb la boca tancada, i utilitzar aquestes fotos en una seqëència de Scratch en la que el robot "parlava".

Les companyes treballant

Obviament jo em vaig posar ràpidament amb les peces de lego, i em vaig centrar en fer la boca articulada. Després de 20 minuts no vaig poder ni articular una boca, ni posar unes rodes a una plataforma, ni entendre gran part de les funcions d'aquelles peces. Vaig pensar que era poc temps per fer el que ens havia demanat. Però no. No és el temps l'excusa per la meva incapacitat. Una companya va fer un creatiu i original robot, i les altres van programar amb unes fotos que després només s'havien de substituir (i en un altre grup van arribar a fer un robot amb boca articulada i motoritzada).

Com a mínim, tafanejant a casa vaig poder reproduir l'objectiu realitzat amb Scratch:

Robots realitzats per altres grups

Tant el Ledo Wedo com el Scratch m'ha semblat que desenvolupen el pensament lligat a objectius; la capacitat d'unir elements amb un tipus de relació més o menys complexa; i a la vegada la creativitat. Crec que en un projecte de tecnologia no està malament la utilització del Lego Wedo, amb temps i objectius propis. Però em sembla que el Scratch es pot utilitzar com un exercici més puntual, o en algun treball d'una altra assignatura, per la motivació que dóna el seu resultat més immediat.


No defalleixo. Espero fer meva l'assignatura de robòtica. I ara, m'en vaig amb el meu propi Pleo, que té uns logaritmes impressionants de creixement i unes reaccions al contacte brutals.